COM?
Dintre de l'escola es practiquen altres estils de wushu menys coneguts però tots ells tradicionals i amb diferents essències del moviment. San Huang Pao Chui Chuan: estil directe i potent que guarda tota la tradició dels guardaespatlles de Beijing on el mestre Carlos García és descendent directe i 10a generació de mestres de l'estil. Bajiquan: fort amb emissió curta d'energia, on predominen els moviments potents i a distàncies curtes. Piguazhang: estil suau i obert que busca de forma contínua partir a l'oponent i la mitjana distància.
Els aspectes més terapèutics i filosòfics de les arts marcials es van introduint a classe quan s'estudien els diferents estils. Sempre des de la pràctica del moviment i de forma flexible al nivell del practicant.
PER A QUÈ?
Cada estil marcial mostra una forma de moure i d'entendre el combat diferent (aspecte extern), d'entendre la terapèutica del moviment des de diferents perspectives, intensitats i sempre de forma complementària (aspecte interns), i per tant cada estil mou l'energia de forma diferent. No és el mateix suau i circular, que fort i rectilini. Cada estil se sent diferent i busca complementar aspectes marcials i energètics que altres no contemplen. Amb San Huang Pao Chui el teu cos se sent com un canó; amb Bajiquan els seus moviments mostren l'essència del Yin i el Yang, tot o res.
De tal forma, la Medicina tradicional i la filosofia estan intrínsecament connectats amb moviment del cos, des d'aquesta perspectiva, el wushu tradicional primer busca un puny per curar el cos del practicant que per fer mal, primer com es mou el cos de forma correcta per beneficiar-lo i poder arribar a vell en bones condicions físiques, mentals i espirituals.