Els orígens d'aquest sistema resulten bastant difícils de traçar, es creu que va ser introduïda en la dinastia Qing (1644-1911), no obstant això, fins a ben entrat el segle XVIII no es possible traçar un seguiment concret d'aquesta forma d'espasa. Durant els anys 1847-1921, va existir un gran mestre anomenat Li Cun Yi, també conegut com Li Zhongyuan, que va nèixer en el poble de Xiao Ying Cun,comtat de Shen a la província de Hebei. Vivint en una família molt pobra, va treballar com a conductor de carros. En un dels seus viatges va tenir la sort de trobar-se con Liu Qilan, de qui va aprendre la boxa de Xing Yi Quan, Shaolin i armes. Temps després seguiria els seus estudis de kungfu con el famós mestre de Xinyiquan, Guo Yun Shen i Baguazhang del mestre Cheng Ting Hua. En 1911 el mestre Li, va liderar els “Yihetuan” (Boxers), contra vuit exèrcits occidentals en l'àrea de Tiajin. Després d'aquest esdeveniment, Li, es va fer molt famós por haver donat mort a molts dels seus enemics amb les seves exquisides tècniques de sabre. Donada la seva gran perícia amb aquesta arma, li van sobrenomenar “Li, el simple Sabre” (Dandao Li). Al setembre del 1918 Li Cu Yi, junt con Zhang Zhan Kuei van ser a Pequín amb alguns dels seus alumnes com: Li Jianquiu, Han Muxian i altres, per prendre part en una competició d'arts marcials. Aquesta competició es va fer molt famosa por l'enfrontament que va tenir Han Muxian amb el campió de Rússia, Kang Tai Er. Després d'un dur duel Han Muxian va vèncer al rus. (Aquest esdeveniment va marcar un abans i un després en la història de les arts marcials xineses, fins al punt que, passats els anys, diversos directores de cinema xinès, van realitzar diverses filmacions cinematogràfiques narrant els diferents esdeveniments que es van produir).
Anys més tard Li Cun Yi va emigrar a Xangai on va ensenyar en l'associació esportiva de Jingwu i a l'escola pública de Nanyang. Finalment va escriure diversos manuals: “L'essència de la Boxa del Nord i del Sud”, “La Veritable selecció del Xingyiquan” i altres.
Li, va tenir grans deixebles com: Zhang Yanquing, Hao Enguang, Li Wen Ting, Li Yue Tingi el seu fill Li Cai Ting o també conegut com a Li Bin Tang. Li Bin Tang era natiu del districte de Ding Xing Xian de la província de Hebei.
L'espasa de San Sai Jian està estretament relacionada amb l'escola de Xing Yi Quan de les tres unions. Se sap que el famós mestre Guo Si San va escriure un llibre anomenat “Qing PingJian” (espasa de la llentia d'aigua). En aquest manual deixava constatat que, en la part nord del riu groc, Li Cai Ting (fill de Li Cun Yi) ensenyava el sistema tradicional de Xing Yi Quan alhora que també ensenyava la forma d'espasa San Cai Jian. Aquest fet deixa ben clar que Li Cai Ting va aprendre aquesta forma del seu pare Li Cun Yi.
Aquesta forma tan genuïna i representativa va ser transmesa també a Taiwan, en l'Institut Central de Kung Fu del govern xinès pel mestre Zhu Guo Fu (1891-1968), qui obligava els alumnes a aprendre la forma abans de graduar-se. El mestre Zhu Guo Fu també va estudiar Xing Yi Quan amb Li Cun Yi, i també va estudiar i va ensenyar altres estils de Kung Fu com Ba Gua Zhang 八挂掌. En 1928 va quedar campió de la Xina en els tornejos disputats en Nanjing.
Actualment, aquesta forma és ensenyada en diferents estils de Kung Fu de Taiwan i la Xina, com a base a altres formes d'espasa. El gran mestre Li Cun Yi va transmetre l'estil al mestre Zhang Yanqing i aquest al seu torn al mestre Sang Dan Qi, sent aquest últim un gran difusor de l'estil Xing Yi a Taiwan. Sang Dan Qi va difondré els seus coneixements a grans mestres com Yu Chang Su entre altres.
San Cai Jian es tradueix com els “tres poders” o elements primaris del taoisme:
